La Girona Llaminera

Josep Pla, a El que hem menjat (1972), considerava que «[l’albercoc] és una fruita excel·lent, sense rival possible per a la confitura: potser és aquesta la millor confitura de què es pot disposar a l’hora d’esmorzar, amb pa i mantega. Resisteix la comparació amb la de taronja, que és la clàssica de tot arreu».
Els grans plaers del paladar són per assaborir-los quan disposem de més temps. Els caps de setmana, els dies festius i les vacances són els millors moments. Així que amb tot un any potser encara no serem capaços de tastar tots els gustos de l’extens ventall de llepolies artesanes que ofereix el Museu de la Confitura de Torrent (Baix Empordà).
Una mica d’història
Georgina Regàs (1932-2022) va fundar el negoci el 2004 —a setanta-dos anys!— al petit poble de Torrent. «O sigui que mai és massa tard per emprendre», assegura Maria Regàs, l’actual propietària i amb qui compartien casualment cognom. El pare de la Maria, Juan Regàs (1951-2023), aficionat a la gastronomia, i la Georgina van firmar el traspàs l’abril del 2017. Aquesta s’havia inspirat en un museu de la xocolata de França per triar el nom: el Museu de la Confitura. «No és un museu perquè no tenim objectes del tema en exposició, però sí que ho som perquè guardem la memòria d’una manera de fer tradicional i perquè aquí ens dediquem només a fer això. No hi ha ningú més que tingui tants de sabors». De manera que, a

Olors i gustos del Museu de la Confitura
Hi ha espais que, d’una manera proustiana, ens traslladen a temps passats viscuts, com l’aroma dolça que només d’entrar al Museu de la Confitura, de Torrent, enllamineix el més displicent. Amb més de cent varietats de melmelades, confitures, gelees i compotes artesanes, Maria Regàs, propietària, i Teresa Millàs, cap de cuina, excel·leixen en un projecte iniciat el 2004 per Georgina Regàs.
Text > Roser Bech Padrosa , filòloga catalanafilòloga catalana
revista de girona 355 Març-abril 2026 > 81
>> Les melmelades i confitures de l'establiment han guanyat diversos premis Girona Excel·lent, que concedeix la Diputació de Girona. (Foto: Roser Bech)
>> L'extensa varietat de melmelades i confitures del Museu de la Confitura de Torrent, actualment gestionat per Maria Regàs. (Foto: Anna Pi)
partir d’aquell moment, la Maria, amb estudis de psicologia, va deixar Barcelona i va agafar les regnes d’un camí desconegut, però que «és un negoci que enamora, és maquíssim». Afegeix que, «de vegades, la vida et porta a uns llocs inimaginables. Tenia experiència en la part de portar un negoci, però no sabia fer melmelades. I ara tot ho penso en “mode confitura” [riu]». La Georgina ho va deixar tot escrit. Per tant, «hem rebut una herència amb un valor incalculable de receptes i de processos. És una elaboració artesana. Som una rara avis, que costa de trobar». La Maria assegura que l’únic que hi ha aportat és la part més empresarial, amb una nova pàgina web i el packaging.
Més de cent varietats
Aquest obrador artesà procura comprar la matèria primera de proximitat, sempre que sigui possible, i de temporada. «És important que la gent entengui que anem amb la natura. Ara [novembre], per exemple, hem acabat la de taronja amarga. Així doncs, expliquem que no en tornarem a tenir fins que no hi hagi cítrics, que arriben amb el fred». Amb tot, tenen una gamma de productes de més de cent varietats en formats de 300 i de 50 grams. Entre molts gustos, confitura de meló i síndria —ideal a l’estiu—, confitura de castanya —escau a la tardor—, confitura de tomàquet amb formatge d’ovella — Girona Excel·lent 2023-2024—, confitura de figues, nous i ratafia —Girona Excel·lent 2023-2024—,
melmelada de taronja amarga —la més venuda—, etc. D’aquestes, unes setanta varietats són fixes, és a dir, que en poden oferir tot l’any. «Amb la Teresa Millàs, la cap de cuina, ens hem inventat gustos nous perquè creiem que el paladar de la gent s’acostuma a ingredients nous procedents d’altres països. No és una feina planera, sinó que evoluciona. Fa vint anys, la gent no estava acostumada als picants; en canvi, ara oferim algunes confitures de tomàquet picant, o bé algunes amb gingebre. Al cap i a la fi, podem fer melmelades de tot. Hi ha una part important de procés creatiu».
El Museu de la Confitura segueix un mantra en forma de triangle: la matèria primera, el sucre i l’acidesa. En primer lloc, les fruites, les verdures, les flors i les espècies. En segon lloc, el conservant: el sucre blanc de canya. «Amb el tema del sucre ens enganyen molt. Algunes de les alternatives que han sorgit els darrers temps no són millors que prendre sucre. La Georgina hi posava molt més sucre, però nosaltres ara n’hi afegim un 42 %, la quantitat mínima que ens requereix Sanitat. També perquè és el mínim perquè confiti la fruita o la verdura, que és el procés al qual ha d’arribar. Per a nosaltres, el sucre és imprescindible, com la llet ho és per fer un formatge. Si no n’hi poses, és un altre producte. De vegades, ve gent i em demanen melmelades sense sucre i els dic que aquest no és el lloc». En tercer lloc, la llimona, que hi dona l’acidesa necessària. I no hi afegeixen ni colorants ni conservants. «També fem cuina d’aprofitament. Per exemple, no cuinem amb aigua, sinó amb aigua de poma. És a dir, la fem amb totes les peles de les pomes, les cues, les llavors... i la llimona.

D’aquesta manera obtenim la pectina, que gelifica».
Confitures, melmelades i gelees
El resultat d’aquesta combinació triangular pot ser molt variat. Tal com feia la Georgina, segueixen la tradició anglesa, amb una nomenclatura molt clara per a cada producte. «Una melmelada és feta amb cítrics: taronja, mandarina, llimona, llima, aranja. Té un procés diferent a la cuina, molt elaborat. Per exemple, una melmelada de taronja amarga triguem tres dies a fer-la i fem servir la pela del cítric. La confitura és feta amb la resta de fruites o verdures, sense pela. La gelea és el resultat del suc de la fruita, sense la polpa; té una textura gelatinosa, com de mel, i és translúcida. La compota oficialment té menys d’un 30 % afegit. En el nostre cas, no en té gens, de sucre. És ideal per a persones diabètiques. I el chutney porta ceba, vinagre, espècies i la fruita o verdura que vulguis». S’hi han de sumar també les cremes que fan: xocolata orgànica amb avellanes,

xocolata, avellanes i flor de sal, i crema d’ametlles, llimona i canyella.
Pel que fa a la comercialització, a qui venen les seves elaboracions dolces artesanes? Al client final —a través de la botiga física a Torrent o la botiga en línia—, als hotels que cuiden els detalls i a les botigues gurmet. Al seu entendre, valoren molt la comunicació a través de les xarxes socials, sobretot Instagram: «Que se sàpiga que allò que s’està menjant té un valor més enllà del producte en si, com ara els processos artesanals, la fruita de proximitat, el fet de tenir només dones de més de quaranta-cinc anys treballant amb nosaltres. És talent sènior». Justament l’equip humà que forma el Museu de la Confitura, actualment format per cinc dones, és una peça clau de l’engranatge. «Tot ho he après aquí i tot m’ho han ensenyat les persones que treballen aquí», agraeix la Maria. Les seves èpoques fortes són de Setmana Santa a setembre, «quan hi ha més temps per esmorzar en èpoques de vacances i corre més gent per la comarca», i per Nadal, amb les cistelles per a empreses.
Altres maridatges
Tradicionalment, les melmelades i confitures s’han combinat amb el pa per esmorzar o berenar, però tenen moltes més opcions. «Les volem mirar de combinar amb plats salats, com un condiment. El maridatge de formatge i confitura està molt integrat; en canvi, amb les carns encara no tant. Els gustos de la gent han canviat molt i ens adaptem als nous temps». Fins i tot poden idear nous sabors per encàrrec dels clients. La recepta bàsica per sobre de tot és la paciència, el detall i l’artesania. Tot aquest amor per un ofici artesà l’han plasmat al llibre Mermeladas y confituras: un nuevo mundo gastronómico (Llibre Planetagastro, 2025).
En definitiva, el Museu de la Confitura és un espai sinestèsic on els sentits es fusionen de manera que les olors esdevenen dolces, mentre que els gustos poden ser eixordadors i enlluernadors.